En un coche de treinta o cuarenta años, lo que primero se rompe casi nunca es el motor: es el plástico. Un mando de la calefacción que se queda en la mano, un embellecedor agrietado, una rejilla de ventilación a la que le faltan lamas, un anagrama que se cayó hace años. Piezas pequeñas, imposibles de encontrar, que estropean un interior por lo demás impecable.
En un cotxe de trenta o quaranta anys, el que primer es trenca gairebé mai és el motor: és el plàstic. Un comandament de la calefacció que es queda a la mà, un embellidor esquerdat, una reixeta de ventilació a la qual li falten lamel·les, un anagrama que va caure fa anys. Peces petites, impossibles de trobar, que espatllen un interior per la resta impecable.
Es exactamente el escenario donde la impresión 3D tiene más sentido: piezas que ya no fabrica nadie, que se necesitan de una en una y para las que montar un molde sería absurdo.
És exactament l'escenari on la impressió 3D té més sentit: peces que ja no fabrica ningú, que es necessiten d'una en una i per a les quals muntar un motlle seria absurd.
Lo que más se pide
El que més es demana
- Mandos y ruletas de calefacción, luces o radio, con su eje estriado.
- Embellecedores y molduras de interior, incluidas las que ya no existen ni de segunda mano.
- Rejillas de ventilación completas o solo las lamas rotas.
- Anagramas y emblemas de carrocería.
- Soportes y clips internos: los que se parten al desmontar un panel.
- Comandaments i rodetes de calefacció, llums o ràdio, amb el seu eix estriat.
- Embellidors i motllures d'interior, incloses les que ja no existeixen ni de segona mà.
- Reixetes de ventilació completes o només les lamel·les trencades.
- Anagrames i emblemes de carrosseria.
- Suports i clips interns: els que es parteixen en desmuntar un panell.
El error que arruina la pieza: usar PLA
L'error que espatlla la peça: fer servir PLA
Esto merece un aviso en mayúsculas, porque es el fallo más caro de todos. El PLA se deforma por encima de los 60 °C, y el interior de un coche aparcado al sol en agosto supera esa temperatura con facilidad. Una pieza de PLA en el salpicadero se curva sola en un verano.
Això mereix un avís en majúscules, perquè és l'error més car de tots. El PLA es deforma per sobre dels 60 °C, i l'interior d'un cotxe aparcat al sol a l'agost supera aquesta temperatura amb facilitat. Una peça de PLA al tauler es corba sola en un estiu.
Dentro de un coche, nunca PLA. Para interior lo razonable es ABS (98 °C), que además es el plástico con el que se fabricaron muchas de estas piezas originalmente. Para cualquier cosa expuesta al sol directo, ASA (100 °C): aguanta la radiación UV sin amarillear ni volverse quebradizo, que es justo lo que le pasa al ABS a la intemperie.
Dins d'un cotxe, mai PLA. Per a interior el raonable és ABS (98 °C), que a més és el plàstic amb què es van fabricar moltes d'aquestes peces originalment. Per a qualsevol cosa exposada al sol directe, ASA (100 °C): aguanta la radiació UV sense esgrogueir ni tornar-se trencadís, que és just el que li passa a l'ABS a la intempèrie.
Si la pieza tiene que hacer fuerza o girar mucho (un eje, un mecanismo interno), se sube a nylon (120 °C), que aguanta el rozamiento mucho mejor.
Si la peça ha de fer força o girar molt (un eix, un mecanisme intern), es puja a niló (120 °C), que aguanta el fregament molt millor.
Cómo se reproduce una pieza que ya no existe
Com es reprodueix una peça que ja no existeix
No hace falta que la pieza esté entera. Con una mitad, o con la pieza del otro lado del coche (que suele ser simétrica), se puede reconstruir el conjunto. El proceso habitual es: medir o escanear lo que queda, reconstruir el modelo en 3D, imprimir una primera unidad de prueba y comprobar el encaje antes de dar la pieza por buena.
No cal que la peça estigui sencera. Amb una meitat, o amb la peça de l'altre costat del cotxe (que sol ser simètrica), es pot reconstruir el conjunt. El procés habitual és: mesurar o escanejar el que queda, reconstruir el model en 3D, imprimir una primera unitat de prova i comprovar l'encaix abans de donar la peça per bona.
Ese paso de la unidad de prueba es importante en clásicos: los coches antiguos tienen tolerancias amplias y dos unidades del mismo modelo no siempre miden igual. Si estás cerca, lo más práctico es traer la pieza al taller de Tàrrega y probar el ajuste en el momento.
Aquest pas de la unitat de prova és important en clàssics: els cotxes antics tenen toleràncies àmplies i dues unitats del mateix model no sempre mesuren igual. Si ets a prop, el més pràctic és portar la peça al taller de Tàrrega i provar l'ajust al moment.
Acabado: que no cante
Acabat: que no canti
Una pieza impresa se nota si se deja tal cual, sobre todo en superficies curvas grandes. Para piezas a la vista, lo normal es lijar y pintar: el ABS se lija muy bien y admite imprimación y pintura de automoción, con lo que se puede igualar el color del salpicadero. Para texturas de grano fino, la pintura texturizada en spray da un resultado muy cercano al original.
Una peça impresa es nota si es deixa tal qual, sobretot en superfícies corbes grans. Per a peces a la vista, el normal és polir i pintar: l'ABS es poleix molt bé i admet imprimació i pintura d'automoció, amb la qual cosa es pot igualar el color del tauler. Per a textures de gra fi, la pintura texturitzada en esprai dona un resultat molt proper a l'original.
Puedes ver más ejemplos de este tipo de trabajo en la página de piezas para coches clásicos.
Pots veure més exemples d'aquest tipus de feina a la pàgina de peces per a cotxes clàssics.